Activa Ilersis, l’àrea formativa de la Fundació Privada Ilersis, introdueix la robòtica com a eina d’aprenentatge en el programa “Activa’t: de les competències a l’ocupació”. Aquest abril, joves tutelats i extutelats han participat en una sessió centrada en programació de robots per treballar i millorar les competències personals i professionals.

A través d’aquesta activitat, l’alumnat ha desenvolupat habilitats com el treball en equip, la comunicació, la creativitat i la resolució de problemes, en un entorn pràctic i participatiu.

Aquesta aposta per la robòtica no és nova. L’any passat, la Fundació Privada Ilersis ja va col·laborar amb el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) en un projecte formatiu que combinava robòtica educativa, gamificació i orientació laboral amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de persones joves amb mesures judicials de privació de llibertat.

Afavorir l’autonomia

El programa té com a objectiu principal afavorir l’autonomia i el desenvolupament maduratiu del jovent tutelat i extutelat. Activa Ilersis ofereix un acompanyament personalitzat i facilita eines perquè puguin construir el seu propi projecte de vida amb seguretat i confiança.

Experiència en entorns reals

Finalment, les estades professionals o tastets d’oficis ofereixen una experiència pràctica molt valuosa, on el jovent pot explorar diferents àmbits laborals segons els seus interessos. Aquesta etapa permet desenvolupar competències bàsiques com la responsabilitat, la puntualitat i el compromís, així com habilitats específiques vinculades a cada ofici, facilitant una millor orientació cap al seu futur laboral.

Amb iniciatives com aquesta, la Fundació Privada Ilersis, a través d’Activa Ilersis, reafirma el seu compromís amb la formació de persones més autònomes i preparades per afrontar amb èxit els reptes de la vida adulta.

The post Activa Ilersis utilitza la robòtica com a eina d’aprenentatge appeared first on Ilersis.

L’acte es va celebrar a l’espai Tocata de Lleida, on els organitzadors van destacar La Màxima com una companyia que ha fet del teatre “un espai segur on les persones amb capacitats diverses poden expressar-se, decidir i crear, sense traduccions, sense filtres i sense permís”.

També es va posar en valor la seva mirada:

“Per la mirada que sap veure i esperar,
i que puja a l’escenari veus que massa sovint han quedat fora del relat.”

Agorats és una plataforma de professionals de l’àmbit de l’acció social de les comarques lleidatanes que promou l’intercanvi i la generació de coneixement per enfortir i enriquir la intervenció social mitjançant noves vies de comunicació.

Els Premis MONNS reconeixen l’excel·lència professional i s’han consolidat com un dels reconeixements més valorats dins l’àmbit del treball social a les comarques lleidatanes. Amb aquest guardó, es visibilitzen pràctiques professionals exemplars que destaquen per la seva qualitat, compromís ètic i impacte social positiu.

The post Agorats reconeix La Màxima amb el premi MONNS appeared first on Ilersis.

Entre les novetats destaca l’oli verge extra procedent de la seva finca d’Alcoletge, la melmelada de figa amb canyella i vermut i la melmelada de poma, així com una compota de poma amb mel de gingebre, en col·laboració amb Alemany.

En total una dotzena de productes que inclou novetats com el brou de gallina rostida, desenvolupat conjuntament amb Agro Codi 0, el brou de verdures i una salsa de tomàquet.

Així mateix, a més de les ametlles garapinyades, la seva gamma de fruits secs creix amb avellanes de Reus, nous de la Noguera, festucs de les Garrigues i pipes garapinyades.

D’altra banda, en el marc del projecte La Recepta Verda, i en col·laboració amb el cuiner Sergi de Meià, BO Ilersis està desenvolupant un toffee d’ametlla garapinyada amb miso, una crema per untar que aprofita les minves generades durant la producció dels fruits secs garapinyats.

Amb aquesta ampliació, BO Ilersis consolida la seva aposta per productes de proximitat i genera ocupació estable per a una quarantena de persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat.

The post BO Ilersis impulsa nous productes agroalimentaris amb segell social appeared first on Ilersis.

Si haguessis de resumir en una sola frase que significa qualitat, què diries?

Qualitat és cuidar les persones i els serveis amb rigor, respecte pel medi ambient i coherència amb els valors socials que ens defineixen.

I com es concreta? Què és el primer que et mires quan vols saber si un procés està funcionant amb qualitat?

El primer que miro és l’efecte real en les persones: incidències, reclamacions, nivell de satisfacció… i si allò que fem s’ajusta al que hem promès als nostres usuaris, famílies i clients.

Ens pots donar exemple d’alguna millora que hàgiu aplicat?

En una auditoria interna vam detectar maneres diferents de registrar la satisfacció del client.  A partir d’aquí vam unificar el formulari i el circuit de comunicació, cosa que ens ha permès compartir informació entre equips i reaccionar abans.

Quina manera utilitzeu per implicar els equips en la millora contínua?

El que més ens funciona és donar als equips veu i responsabilitat. Compartir dades amb ells, acordar objectius senzills i deixar clar que les seves propostes són clau. Quan veuen que confiem en el seu criteri i que la qualitat no és “d’un departament”, sinó que la qualitat som tots, la implicació neix de manera natural.

Quina és l’eina que més us ha ajudat a millorar la gestió de la qualitat?

Les auditories i els espais de seguiment amb els equips: revisar plegats què fem, què funciona i què no, i deixar-ho per escrit amb plans d’acció. Pot sonar poc “tecnològic”, però aquesta mirada sistemàtica és el que realment ha fet créixer la gestió de la qualitat a Ilersis.

Parlem de certificacions. Quines certificacions té actualment Ilersis?

Actualment, treballem amb un sistema de gestió integrat que inclou diverses certificacions de qualitat i medi ambient que orienten la nostra manera de treballar, tant als serveis socials com a l’àrea industrial.

En concret?

Treballem amb l’ISO 9001 de Gestió de la Qualitat, que ens ajuda a tenir els processos definits, escoltar la satisfacció d’usuaris, famílies i clients, gestionar incidències i treballar amb la lògica de la millora contínua. A això s’hi suma l’ISO 14001 de Gestió Ambiental, que ens permet identificar i reduir els principals impactes ambientals any rere any. També disposem de l’ISO 14064, centrada en el càlcul i la reducció dels gasos d’efecte hivernacle.

I en l’àmbit de la fusta?

Comptem amb la certificació PEFC, que garanteix la traçabilitat de la fusta de gestió forestal sostenible, així com les acreditacions NIMF15 i el registre ROEMBA, necessaris per als embalatges de transport i exportació. A més, disposem del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA), una ecoetiqueta de la Generalitat que certifica que el producte es fabrica amb respecte pel medi ambient en totes les fases.

Què suposa la renovació del Distintiu de Qualitat Ambiental?

Renovar el DGQA vol dir que una tercera part independent ha revisat de nou els nostres productes de fusta i ha confirmat que continuen complint uns criteris ambientals molt exigents: origen de la fusta, processos, ús de recursos o gestió de residus.  Per nosaltres és una manera de dir, amb aval extern, que el nostre compromís ambiental és real i sostingut en el temps.

Com us afecta que el DGQA formi part ara de la Global Ecolabelling Network? Què canvia?

Aquesta integració ens afavoreix molt. Significa que l’ecoetiqueta que fem servir a Ilersis s’ha avaluat amb criteris internacionals i es reconeix com una ecoetiqueta tipus I de primer nivell mundial.

Això és important per a combatre el greenwashing?

Molt. Els clients saben que no és un segell inventat, sinó que forma part d’una xarxa que combat les ecoetiquetes poc rigoroses. A més, amb clients d’altres territoris, és més fàcil que entenguin el valor del distintiu, perquè GEN és un idioma comú en el món de les ecoetiquetes.

Quin és el principal repte com a responsable de qualitat dins d’una entitat tan diversa com Ilersis?

Construir un sistema de qualitat que tothom senti seu: que serveixi de la mateixa manera a les residències, al centre ocupacional, a l’àrea de formació o l’àrea industrial. Que no es percebi com “més feina” i que ajudi de veritat a millorar el dia a dia de les persones. Al final, la idea és clara: la qualitat no és d’un departament, la qualitat som tots.

Cap a on vols portar el sistema de qualitat d’Ilersis en els pròxims anys?  

M’agradaria que el sistema fos encara més senzill, més digital i més connectat amb el nostre impacte social i ambiental. Que parlar de qualitat a Ilersis no sigui només parlar de normes, sinó de com el que fem transforma la vida de les persones amb discapacitat, acompanya les famílies i cuida l’entorn.

The post Gabriela Araguzo: “La qualitat no és d’un departament, la qualitat som tots” appeared first on Ilersis.

Aquesta ILP defensa un model d’atenció basat en suports personalitzats, integrals i de continuïtat, un enfocament que la Fundació Ilersis comparteix plenament i que forma part del seu compromís amb les persones i les seves famílies. Des de l’entitat es considera que aquest tipus d’acompanyament només es pot garantir des d’organitzacions arrelades al territori, creades des de la iniciativa social i amb una clara voluntat de posar les persones al centre.

La iniciativa va ser admesa a tràmit el passat 9 d’octubre del 2025 i el dia 20 del mateix mes es va dur a terme l’acte oficial d’habilitació de fedataris i fedatàries.

A partir d’aquest moment, el repte del col·lectiu impulsor és recollir 50.000 signatures en un termini de 120 dies, un requisit imprescindible per obrir el debat parlamentari. Per fer-ho possible, s’ha activat una campanya per implicar escoles, centres educatius, universitats, entitats socials, institucions i el conjunt de la ciutadania.

Protegir un model centrat en les persones

Des de la comissió promotora, les famílies impulsores subratllen que aquesta ILP és una crida a la justícia social. Defensen que “no neix de cap interès particular, sinó de la voluntat col·lectiva de protegir un model de serveis socials que posa les persones al centre i no el benefici econòmic”. Una visió que la Fundació Ilersis comparteix, convençuda que la qualitat de l’atenció social depèn del compromís, la proximitat i la continuïtat dels projectes.

Recollida de signatures a la Fundació Ilersis

Des de la Fundació Ilersis informem que a la seu principal de l’entitat, situada al carrer Ramon Argilés, núm. 27, es disposa dels documents oficials per poder signar i donar suport a aquesta iniciativa legislativa popular.

Amb la seva signatura, la ciutadania dona suport a una proposta que protegeix els drets de les persones amb discapacitat i garanteix una atenció social de qualitat mitjançant entitats sense ànim de lucre, davant models de provisió privada amb finalitats econòmiques.

Poden signar totes les persones majors de 16 anys, amb nacionalitat espanyola, d’un estat membre de la Unió Europea o de països amb acords específics (Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa) i empadronades a Catalunya. Els documents oficials resten a disposició a la seu de la Fundació Ilersis.Els documents oficials resten a disposició a la seu de la Fundació Ilersis.

L’entitat anima a fer difusió de la iniciativa i a participar activament en la recollida de signatures. La implicació de tothom és clau per defensar un model d’atenció social centrat en les persones i en els seus drets.

Els punts de recollida de signatures arreu del territori es poden conèixer a través del compte d’Instagram de la iniciativa @concertaciosocial_discapacitat

Més informació: Nota de premsa del grup impulsor (PDF)

The post La Fundació Ilersis dona suport a la ILP per protegir un model d’atenció a la discapacitat sense afany de lucre appeared first on Ilersis.

Què és La Màxima, avui?

Ara mateix, jo diria que La Màxima és una companyia amb voluntat professional o professionalitzadora dins del Servei Ocupacional de la Fundació Ilersis. Es podria entendre com un servei ocupacional més, però amb una singularitat molt clara: totes les hores de treball estan dedicades a la creació d’espectacles d’arts escèniques.

És la primera vegada —almenys jo no en tinc constància d’altres casos— que existeix un servei ocupacional d’arts escèniques. Això fa que encara estiguem definint moltes coses: quines passes haurem de fer, quin serà el futur del projecte… Fins i tot pot ser que d’aquí a quinze dies aquesta definició ja sigui diferent. És un projecte viu, en construcció constant.

Quan deixa de ser una activitat i es comença a pensar com una companyia?

Aquest pas es va donar de manera molt natural. La Màxima va començar com una activitat que es feia dins del centre, però aviat va aparèixer la voluntat de sortir, d’anar a la comunitat. Després, el projecte va anar trobant el seu lloc dins del teatre familiar o del teatre adreçat a tots els públics, i el pas lògic era retornar aquest producte cultural a la comunitat.

Si la companyia beu de la comunitat, és coherent que el que crea torni cap a la comunitat. Aquest recorregut ha estat clau per consolidar el projecte.

Què ha contribuït més a la consolidació de La Màxima en els darrers anys?

Crec que hi ha diversos factors. En primer lloc, el context social: és un bon moment per parlar d’inclusió i accessibilitat. Se’n parla molt i s’hi estan fent esforços reals.

En segon lloc, l’obertura de mirada de la pròpia Fundació Ilersis, que ha entès que la cultura també pot ser un producte dins de l’entitat, no només un complement. I finalment, les ganes i la capacitat dels mateixos artistes, que han trobat un camí i tenen moltes coses a explicar.

Quin impacte ha tingut La Màxima dins la Fundació Ilersis?

És difícil valorar-ho perquè es viu amb molta naturalitat, però crec que l’impacte és gran. La Màxima, com a companyia, rep constantment l’ajuda i la col·laboració de la resta de serveis de la Fundació. El vestuari es construeix amb el suport del grup de costura; quan necessitem objectes o escenografia, la gent que treballa la fusta ens construeix caixes, estructures i materials.

Hi ha una relació molt simbiòtica, i això fa que, a poc a poc, les arts escèniques vagin entrant dins del servei ocupacional com una feina real.

Quanta gent hi ha darrere de La Màxima?

El grup estable que treballa de manera quotidiana està format per 12 persones. Però si pensem en tot el que implica una producció, fàcilment podem parlar de 20 o 25 persones, i en alguns projectes concrets fins i tot d’unes 80.

Ens pots posar un exemple d’aquest treball col·lectiu?

Un exemple molt clar és La Sirena del Segre. La construcció de la cua de la sirena va començar fa quatre anys i hi van participar tots els grups: dibuixant i retallant escates, construint el cos del titella, elaborant materials. Després, el grup estable de La Màxima s’ha encarregat de la manipulació.

És un titella de gran format que necessita quatre persones alhora, cosa que implica molta coordinació i treball de moviment personal per després traslladar-lo al titella. En total, en aquest projecte hi han participat unes 80 persones.

Com neixen les obres de La Màxima?

Les idees apareixen o bé per provocació dins del grup o perquè sorgeix una inquietud compartida. La Sirena del Segre, per exemple, neix del desig de fer La Sireneta, però vam veure que no tenia sentit reproduir el relat de Disney.

El repte va ser trobar una raó lògica perquè una sirena sortís del mar que no fos enamorar-se d’un xicot. Vam trigar gairebé dos anys a arribar a la idea que la sirena surt perquè el mar està tan brut que s’està morint.

A partir d’aquí vam començar a construir tot el discurs: què diu la sirena, a qui s’adreça, què denuncia, què passa amb la contaminació. Tot això ho treballem molt vinculat a la conscienciació ambiental i als objectius de desenvolupament sostenible. En total, hem trigat quatre anys a construir un titella i un discurs que se sostingui. Tot es fa molt a poc a poc.

La Màxima forma part de la xarxa IIAN. Què és i per què és important?

IIAN forma part d’Assitej, l’Associació Internacional de Teatre per a Infants i Joves, creada l’any 1965. Actualment, Assitej és present en uns 90 països, i dins d’aquesta estructura s’han creat diverses xarxes de treball. IIAN és la primera xarxa internacional de teatre inclusiu. El seu objectiu és posar en contacte artistes d’arreu del món per compartir experiències, recursos i metodologies, tant per crear espectacles accessibles com per promoure la presència d’artistes amb discapacitat als escenaris.

Quin paper hi jugues dins de la xarxa IIAN?

Des de fa més d’un any soc sots-president de la xarxa IIAN. És una xarxa internacional molt diversa, amb presència de països com Nigèria, Itàlia, Xipre, Pakistan, Noruega, Dinamarca, el Regne Unit i Luxemburg, entre d’altres.

La realitat de cada país és molt diferent. En molts casos, es tracta de persones que treballen en festivals o en la gestió de cultura i arts escèniques als seus territoris. En el meu cas, vinc de gestionar una companyia formada íntegrament per persones amb discapacitat intel·lectual dins d’un servei ocupacional, i això sorprèn especialment perquè no és un model gaire habitual a escala internacional.

Què és el que més els sorprèn del vostre model?

Sobretot l’autodeterminació. El fet que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin decidir quin espectacle volen fer. No és el director qui decideix què s’ha de construir. El que fem les persones que estem al capdavant és provocar, generar inquietud, fer que en parlin, fer assemblees, preguntar si hi estan d’acord o no, què matisarien.

Això sorprèn molt, sobretot en altres contextos on el funcionament habitual és que una companyia té una idea, busca els diners per dur-la a terme i després busca les actuacions. En el nostre cas, com que tenim el paraigua de la Fundació Ilersis, podem tirar endavant projectes que no només tenen a veure amb la creació d’un espectacle, sinó també amb tot un treball pedagògic, d’acompanyament i d’educació en valors.

Cada projecte implica parlar d’història, de geografia, de per què passen les coses, sempre molt vinculat a temes com la discriminació, la cultura de la pau o els drets humans. Això fa que haguem d’investigar molt més enllà de l’escena.

Què heu après del contacte amb altres països?

El projecte de La Màxima el vaig explicar per primera vegada en un streaming en un festival a Nigèria. Allà, una de les preguntes que més em feien era si les persones amb discapacitat acabaven fent d’arbre. I jo responia: no, és que a la nostra companyia totes les persones tenen discapacitat. I si en algun moment fan d’arbre, aquella escena és l’escena més important.

Aquí treballem perquè, depenent de les habilitats de cada artista, allò que cadascú ha decidit fer —sigui una acció de tres segons o de tres minuts— tingui recorregut i importància dins de l’obra. No hi ha presències decoratives. Cada aparició a escena té sentit i dignitat.

Això sorprèn molt en alguns països, probablement perquè la situació de les persones amb discapacitat és semblant a la que podíem tenir aquí fa quaranta o cinquanta anys. En canvi, en països com Dinamarca o el Regne Unit ens hi emmirallem, perquè fa molt més temps que hi ha actors i actrius amb discapacitat als escenaris convencionals. Allà ja són referents i ja no es pregunta si fan d’arbre, perquè entenen que, sigui quin sigui el paper, al treball de cada artista se li donarà la dignitat que li correspon en el moment que és a escena.

Com assegureu que tothom pugui participar i sentir-se protagonista?

Aquesta és la filosofia primera, primigènia, de La Màxima. Tothom que vulgui participar ha de tenir dret a participar. Potser no en tots els espectacles, però sempre busquem la manera que això sigui possible.

Un exemple és Un conte enrere. La idea inicial va sorgir perquè un dels artistes va dir que volia fer un espectacle sobre la guerra d’Ucraïna. A partir d’aquí ho vam posar en assemblea i vam decidir que, en lloc de centrar-nos en una guerra concreta, parlaríem de la guerra en general. I llavors vam preguntar: dins d’aquesta història, quin paper us agradaria fer?

Com aconseguiu donar forma a l’obra?

Treballem molt a través de la improvisació. Són molt bons improvisant, però després passa una cosa curiosa: els agrada tant improvisar que l’endemà recordar què havien fet el dia abans costa una mica. Tot i així, a poc a poc, cadascú va decidint el seu personatge. Hi ha personatges que, d’entrada, costa molt imaginar dins de la història. Recordo una companya que va dir: «jo vull fer de cartera». Al principi no ens encaixava una cartera dins d’un relat d’uns nens a l’escola on esclata una guerra, però hi vam trobar el sentit. Per què ha de sortir una cartera? Què ve a fer? Porta una carta? A qui la porta? A través de preguntes anem construint les escenes. I com que les escenes les han construït ells i elles, després les poden defensar amb molta tranquil·litat.

Quina és la línia que separa actors i personatges?

El concepte d’abstracció entre actor i personatge és una dificultat important. Entendre que en un moment estan fent un personatge, però que ells són actors i actrius, i que el que hi ha damunt de l’escenari no són ells com a persones. Això costa molt. Però alhora té un valor afegit molt gran: com que no estan intentant “fer” un personatge, tot el que passa a escena és veritat. El que fan en aquell moment és sempre veritat. I això és meravellós.

Com reacciona el públic davant del teatre inclusiu?

El nostre públic habitual, gràcies al programa municipal Educació a l’abast, ha estat sobretot la primera infància. I això és molt interessant perquè la primera infància no té una mirada discapacitadora. Veu un gall, veu un gat, veu el que passa a escena, però no veu la persona ni la seva dificultat.

Quan aquesta experiència la portes fora d’aquest públic infantil i la trasllades a la població en general, passen coses molt significatives. En un espectacle de recitació poètica que fem, per exemple, molta gent es queda sorpresa que els artistes de La Màxima puguin recitar poesia o fer un espectacle visual acompanyat de recitació poètica. Això, a moltes persones, els treu una mica l’estigma del davant dels ulls. Al final, un artista és un artista. Si hi connectes, per la raó que sigui, és igual la dificultat que tingui.

Quins reptes i projectes de futur tens per a La Màxima?

Un dels objectius clars és formar part d’una proposta de servei ocupacional, crear la metodologia perquè ho pugui ser i després poder-la explicar, compartir i replicar en altres entitats. Que altres entitats entenguin que les arts escèniques són molt transversals i que dins d’un ocupacional es poden generar molts oficis diferents, perquè al teatre hi ha molts oficis possibles. Però, per a mi, el repte més important té a veure amb el context polític i social actual.

En quin sentit?

Em preocupa molt la involució social que estem vivint, cap a on s’adrecen les polítiques internacionals i quins punts de vista s’estan imposant quan afecten col·lectius als quals ens ha costat molt adquirir drets. Ara estem treballant en una proposta molt impactant, que ens genera molt de moviment intern, que és crear un espectacle sobre l’extermini de les persones amb discapacitat durant l’Holocaust nazi. Amb l’augment de l’extrema dreta, tinc la sensació que estem anant cap aquí. Ara hi ha molta sensibilització, però em fa por que drets aconseguits a base de molta lluita puguin desaparèixer en pocs anys amb una sola llei.

Quin paper juga la xarxa IIAN en aquest moment i de cara al futur?

Per a mi és molt important poder compartir el projecte de La Màxima amb altres persones de la xarxa IIAN. És molt bonic quan et van preguntant on sou, què esteu fent ara, cap on aneu, perquè també s’adonen que és un projecte que està acompanyat per una entitat i que no depèn exclusivament de subvencions.

Un dels problemes greus que hi ha en molts projectes d’inclusió és que, quan s’acaben els diners per subvencionar, el projecte cau. Aquest no és el cas de La Màxima, perquè els projectes els fem i sempre tenim el suport de la Fundació Ilersis. I això, compartit dins de la xarxa, també és molt valuós.

Què diries a algú que vol crear un projecte de teatre inclusiu?

El primer que li diria és que, si és d’aquí a prop, vingui a conèixer La Màxima i el projecte, que el pugui veure de primera mà i que li expliquem com s’ha generat.

Però també li diria que segueixi la xarxa IIAN, sigui a través d’Instagram o a través de les xarxes d’Assitej, que pregunti i que comparteixi les seves inquietuds i els seus projectes. Hi ha molta gent arreu del món treballant perquè això sigui possible. Ningú està sol.

The post Jaume Belló: “A La Màxima, els espectacles no els decideix el mercat sinó els artistes” appeared first on Ilersis.

La Fundació Ilersis participa en el projecte d’Assistència Personal Castellot, una iniciativa d’inclusió social impulsada a Artesa de Segre que uneix esforços de l’Ajuntament, l’Institut Els Planells i la nostra entitat social.

El projecte neix amb l’objectiu d’oferir suport i acompanyament a l’alumnat del municipi, promovent l’autonomia personal, la participació social i el benestar comunitari. Es tracta d’una prova pilot que s’emmarca dins del conveni entre l’institut i el Pla Educatiu d’Entorn, al qual s’ha sumat la Fundació Ilersis per aportar la seva experiència en el desenvolupament de projectes centrats en les persones.

Des d’Ilersis, treballem amb un enfocament que posa les persones al centre i fomentem l’autogestió, la participació activa i la creació d’entorns de confiança que afavoreixin l’aprenentatge i el creixement personal i col·lectiu.

En aquesta primera edició del projecte, hi participen dos alumnes de l’Institut Els Planells, que realitzen les seves pràctiques externes dins del programa d’Assistència Personal Castellot.

Aquesta experiència els permet aproximar-se a l’àmbit de l’assistència personal des d’una perspectiva real i comunitària, alhora que contribueixen de manera directa al benestar de les persones acompanyades. Durant les primeres sessions, les joves han dut a terme treballs de jardineria amb el suport de la brigada i dels coordinadors de la Fundació Ilersis.

Al llarg del procés, l’alumnat adquirirà noves competències professionals vinculades a l’atenció a les persones, el treball en equip, l’empatia i la responsabilitat social.

The post Ilersis participa en una prova pilot d’assistència personal a Artesa de Segre appeared first on Ilersis.

Aquesta nova vinculació demostra que el sistema del DGQA ha estat revisat i validat segons estàndards internacionals molt exigents (ISO 14024 per a ecoetiquetes tipus I). D’aquesta manera, allò que fins ara era un distintiu reconegut a Catalunya com a segell verd esdevé ara una credencial amb prestigi i reconeixement internacional. 

Què suposa per Ilersis formar part de la Global Ecolabelling Network?

Per a Ilersis i per als seus clients, la incorporació a la GEN suposa un increment de credibilitat, confiança i oportunitats de posicionament en mercats fora de Catalunya i de l’Estat. Entre els principals avantatges, en destaquem quatre:

1. Reconeixement global: el DGQA s’alinea amb les ecoetiquetes consolidades d’arreu del món i facilita la seva comprensió i valoració en entorns internacionals.
2. Rigor i transparència: la GEN només integra ecoetiquetes basades en criteris ambientals robustos, basats en el cicle de vida del producte i amb verificacions independents.
3. Avantatge en contractacions i licitacions: cada cop més concursos públics i privats valoren (o exigeixen) les ecoetiquetes tipus I de reconeixement internacional.
4. Aliances i sinergies: formar part de la xarxa permet compartir coneixement i tendències amb altres sistemes d’ecoetiquetatge del món.

Continuar amb el DGQA, un avantatge estratègic

Continuar treballant sota el paraigua del DGQA – ara reforçat per la GEN – va més enllà de disposar d’una etiqueta “verda”; aporta garanties i transparència en termes ambientals:

• Segell públic i de confiança: el DGQA és un distintiu oficial de la Generalitat de Catalunya, amb un alt nivell de control i rigor tècnic.
• Criteris ambientals clars i verificables: per obtenir i mantenir el distintiu, Ilersis ha de complir uns requisits exigents relacionats amb el consum de recursos, l’ús de matèries primeres, la gestió de residus i el disseny dels envasos.
• Valor afegit per a les empreses: els productes amb el DGQA demostren un menor impacte ambiental, avalat per un sistema internacional d’etiquetatge.
• Coherència amb estratègies ESG i RSC: incorporar productes amb el distintiu de qualitat ambiental ajuda les empreses a demostrar, de manera tangible, el seu compromís amb la sostenibilitat en memòries corporatives, informes ESG o certificacions ambientals.

Quins són els beneficis per a les empreses que vulguin comprar productes de fusta amb Ilersis?

En sectors com l’agroalimentari, el gourmet o el regal corporatiu, els estoigs, expositors i altres productes de fusta d’Ilersis amb DGQA ofereixen 3 avantatges competitives:

1. Diferenciació en un mercat on el relat sostenible és cada vegada més rellevant.
2. Suport documental sòlid per a fires, exportacions o licitacions que valoren les ecoetiquetes tipus I.
3. Un relat clar: la Fundació Ilersis produeix articles de qualitat amb criteris de sostenibilitat verificables.  

En resum, la integració del DGQA a la Global Ecolabelling Network, reforça la posició d’Ilersis com a entitat de referència en la producció de fusta amb criteris ambientals reconeguts internacionalment.

Pots saber-ne més: El Distintiu de garantia de qualitat ambiental entra a formar part de xarxa líder en etiquetes ecològiques més creïbles i fiables del món

The post Ilersis renova el Distintiu de Qualitat Ambiental i se suma a la Global Ecolabelling Network appeared first on Ilersis.

Durant el primer dia del Fòrum, i dins de la sessió dedicada al Gust de Lleida, el xef Toni Alonso, de BO de Shalom – Fundació Ilersis, ha estat l’encarregat de preparar diverses tapes que han reinterpretat el territori amb creativitat i respecte pel producte local: figues d’Alguaire amb foie de Preixana, pera de Lleida confitada amb vi del Batlliu de Sort, cargols a la catalana amb bolets del Solsonès i torró d’Agramunt amb melmelada de poma de la Vall de Boí.

En conjunt, la marca Gust de Lleida, impulsada pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, ha reunit una cinquantena de productors i empreses  per mostrar al món la qualitat i la diversitat dels productes agroalimentaris lleidatans.

En aquest sentit, el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Jordi Verdú, ha explicat que “Gust de Lleida és el reflex d’un territori que creu en si mateix, que treballa amb orgull i que comparteix el seu sabor amb el món”.

Al llarg de tres dies, el Gastronomic Forum Barcelona ha acollit sessions de tast i demostracions a càrrec de diversos productors lleidatans, que han servit per reafirmar els valors, la trajectòria i els objectius de futur de projectes com BO de Shalom, que combinen formació, inclusió i excel·lència gastronòmica per donar valor a les persones i al territori.

The post BO porta el sabor de Lleida al Gastronomic Forum de Barcelona appeared first on Ilersis.

El projecte vol repensar les receptes des del seu origen, dissenyant plats que ja tinguin en compte com reaprofitar parts dels aliments que sovint es descarten, com les peles o les tiges. D’aquesta manera, es redueix el malbaratament i s’estalvien recursos, convertint el que abans eren mermes en ingredients de valor gastronòmic i econòmic.

“Amb La Recepta Verda se’ns obre un nou món: podem fer una cuina millor sense malbaratar”, explica Dani Miquel, enòleg de la Fundació Ilersis, que representa el projecte dins l’entitat.

Dues entitats unides per la transformació social

Aquesta col·laboració s’emmarca en l’agermanament entre la Fundació Ilersis i la Fundació Coma de Meià, dues entitats que comparteixen valors i una mateixa visió de transformació social a través del treball, la formació i la sostenibilitat.

Des de fa mesos, aquesta aliança s’ha materialitzat en diversos projectes conjunts com la participació de les dues fundacions en el projecte CIMER i la col·laboració del xef Sergi de Meià amb la Formació Dual d’Activa Ilersis mitjançant la contractació d’estudiants formats per la Fundació Ilersis per incorporar-los al seu equip.

Amb La Recepta Verda, es posa en valor el producte local, es formen equips de cuina conscients i eficients i es promou una nova cultura alimentària més justa, arrelada i sostenible.

Aquí pots consultar la guía de restaurants que participen en el programa de La Recepta Verda: https://lareceptaverda.cat/restaurants/

Nova edició del Gastro Recup

En paral·lel, aquest octubre se celebra una nova edició del Gastrorecup, promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya dins la campanya “Aprofitem els aliments”. Restaurants d’arreu del territori hi participen amb menús elaborats a partir d’aliments perfectament consumibles, però fora del circuit comercial, per sensibilitzar sobre la importància de reduir el malbaratament alimentari.

The post La Recepta Verda: cuinar amb consciència i sense malbaratar appeared first on Ilersis.